BON NADAL

HONG KONG

Primer de tot, us fem saber que aquest ha estat el primer viatge sense el tercer individu, en Carles, que el tenim amb tots vosaltres a la Plana, però només per un temps passatger perquè TORNARÀ amb nosaltres al món asiàtic!!!

Doncs ara, parlem de Hong Kong, per fer-vos una idea des de mijans del segle XIX havia estat una colònia britànica i va ser retornada a Xina al juliol del 1997. La població va representar un gran orgull per haver deixat de ser colònia britànica però actualment, creiem que la seva consciència tampoc està molt contenta de pertànyer a Xina. L'educació, el sistema de vida, l'idiome, l'economia i els serveis públics el fan un lloc realment diferent del que hem vist fins ara.

És la part de Xina que dóna una gran virtut pel capitalisme i al mateix temps forma part del país comunista més gran del món, la ciutat és com una gran galeria comercial amb 1.092 KM2 d'extenció i 14.000.000 d'habitants, Hong Kong és com un gran laberint de rasca-cels, cotxes, llums i aglomeracions de gent.

A primera vista, el seu aspecte sembla tant occidental com una "hamburguesa" però a part del nucli comercial també hi ha les illes exteriors on hi ha parcs naturals, platges i ambient de poble. La llengua materna és el cantonès i la gran majoria de la població parla el mandarí i l'anglès. La majoria dels rètols de la ciutat són amb caràcters i traduïts a l'anglès i és que gairebé tothom parla l'anglès, nosaltres al principi els hi parlavem amb mandarí (per anar practicant el nostre nivell......) i ens responien amb anglès, com ja hem dit, els cantonesos no els hi agrada la seva identitat.

LIJIANG

CIUTAT NOVA-CIUTAT ANTIGA

La ciutat de Lijiang, situada al nord de Dali limitant amb el Tibet, es troba en el mig d'una vall situada a uns 2.500 metres d'altitud i és un altre lloc excelent per passar-hi alguns dies.

Al 1996, un terratrèmol que va superar els 7 graus a l'escala de Richter, va deixar més de 300 morts i més de 16.000 ferits. Gran part de la ciutat nova va ser arrassada, en canvi, l'arquitectura tradicional Naxi va resistir força bé. El govern xinès va invertir molts milions per reconstruir la major part del districte de Lijian seguint l'estil arquitectònic tradicional.

L'any 1999, Lijiang va passar a formar part de la llista del patrimoni de l'humanitat.

Lijiang està dividida amb dues zones molt diferents: la ciutat antiga a l'est i la ciutat nova a l'oest. La ciutat antiga està caracteritzada per un laberint de carrers empedrats, construccions de fusta antigues, canals i un gran ambient de mercat.

A uns 35 Kilòmetres de Lijiang, hi trobem la muntanya del drac de Jade, que oscila entre uns 5.500 metres d'altitud. Al 1963, un equip d'escaladors de Beijing la va escalar per primera vegada.

L'equip d'escaladors catalans, al no portar les espardenyes de set vetes, vam decidir deixar-ho per una altre ocasió.

A 9 kilòmetres de Lijiang hi ha el poble de Baisha, que antigament havia estat la capital Naxi, fins que Kublai Khan el va integrar en el seu imperi Yuan (1271-1368).

Aquest poble gairebé no ha canviat des d' aquella època. Encara que a primera vista sembli un conjunt irregular de cases de pedra, ofereix una visió molt real de la cultura Naxi.

A Baisha hi viu el Doctor Ho. Aquest doctor és una celebritat mundial reconegut pels seus resultats a través de la medicina tradicional xinesa. Clíniques com la Clínica de Mayo dels Estats Units han corraborat el seu tractament contra malalties tant dificultoses com són el càncer, leucèmies...

El Doctor Ho, treballa bàsicament amb combinacions de preparats de plantes segons la patología de la persona. És un home de 83 anys, amb la típica barba xinesa i amb un caràcter que el fa molt familiar.

LA CULTURA NAXI

Lijiang ha estat el territori dels 286.000 membres de la minoria Naxi. Aquesta comunitat descendeix de les tribus Qiang, ètnicament tibetans. Vivien fins fa poc en families matrilinials (totes les generacions familiars conviuen a la mateixa casa). Encara que els governants siguessin sempre homes, qui realment mana són les dones. Elles són les que mantenen el control sobre els homes, es lleven més d'hora per anar a treballar al camp i cuinen, en canvi, els homes es queden a cuidar la casa i els fills.

Els matrimonis Naxi són concertats pels pares i a vegades quan el fill o la filla estàn enamorats d'un altre es suïciden per conservar l'amor etern.

L'ètnia Naxi, és la única minoria que el govern xinès els permet tenir dos fills.

La vestimenta de les dones està formada per unes bruses de color blau i pantalons coberts per un davantal blau o negre. La capa tradicional amb forma de T no solament evita les esgarrinxades de les cistelles que porten a l'esquena, sinó que a més a més, simbolitza el cel. El dia i la nit estan representats pel clar i el fosc de la capa. Hi ha set cercles brodats que emulen les estrelles i dos cercles més grans, un per a cada espatlla, que representen els ulls de la granota que fins el segle XV era un Déu molt important pels Naxi.

Aquest poble, va crear una llengua escrita fa més de mil anys, fa servir un extraordinari sistema pictogràfic i actualment, és la única llengua geroglífica que està encara amb ús.

Vam fer una part de la Ruta de la Seda amb uns cavalls característics de la zona per aguantar el pes i l'alçada. Vam fer un camí pel bosc i vam arribar fins el naixement del riu Naxi. Aquí, hi ha un petit llac on s'explica la història d'una dona que va anar a rentar-se abans del seu casament i va obtenir la bellesa eterna. A causa d'aquest fet, cada vegada que hi ha un matrimoni, el nuvi abans de casar-se, ha de portar una galleda de coure a la núvia amb l'aigua del llac i tirar una moneda al riu.

Nosaltres també ens vam rentar la cara i fins i tot vam beure aigua, que era boníssima i realment el miracle funciona. Ja ens veureu quan tornem...

DALI

Dali es troba al nord-est de la provincia de Yunnan. És un lloc perfecte per desconectar un temps i oblidar-se de trens, avions i incòmodes autobusos. En l'impressionant marc muntanyós hi ha el llac Erhai Hu (llac de l'orella). A l'extrem occidental del llac, hi trobem la ciutat antiga amb els carrers d'adoquins que es troba a uns 1900 metres d'altitud. A la seva esquena, trobem les muntanyes Cang Shan de 4000 metres d'altitud.

Durant els cinc segles que Yunnan es va autogovernar, Dali va ser el centre d'operacions. La ciutat antiga, encara conseva una atmòsfera històrica difícil de trobar en moltes parts de Xina.

La comunitat més important són els Bai. Una minoria d' 1,5 milions d'individus. Es creu que es van assentar fa uns 3 milions d'anys.

El nostre viatge va començar al tren de mitja nit. Vam anar-hi els 3 mosqueters i la Dartagnan. Per fi, vam tenir la visita de la Shu Hue, la nostra professora de xinés a la comarca. Aprofitant la visita, vam decidir via tren anar cap a Dali. Després de set hores al tren-llit, vam arribar de matinada. Allà, vam agafar un taxi per arribar a la ciutat antiga, vam deixar les coses a l'hotel i començar el viatge.

Vam contractar la mateixa taxista per tot el dia perquè ens portés pels voltants de Dali. Vam visitar les cases típiques, el llac tot veient els poblats, les costums, la vida al camp.

Ens va cridar l'atenció que el cultiu del camp és bàsicament biològic. El motor del poble es basa en l'exportació d'alls.

L'indumentària típica de les dones Bai, és un vestit de colors vermells i blancs. El barret és la característica principal de la dona Bai. Està composat del simbolisme de la terra, l'aigua, el vent i la lluna. Aquesta és la filosofia Bai. La part més simbólica del barret és la cua blanca. Es pot saber si la dona Bai està soltera (cua llarga), té compromís (cua mitjana) o està casada (cua curta).

És característic de la minoria Bai pescar amb ànecs. Són ànecs ensinistrats per pescar a l'aigua i després portar el peix a la barca. Aquests ànecs tenen un nus al coll fet per un cordill que evita que s'empassin el peix.

També vam estar en una muntanya, on hi havia una gorga d'aigua cristalina de puta mare.

I el vespre, vam acabar fent un tè a casa de la taxista.

SHILIN, EL BOSC DE PEDRA

El cap de setmana passat vam estar al Bosc de Pedra de Shilin. És un paratge que està a uns 120 km al sud-est de Kunming, és una sèrie de pedres calçinines de color gris.

Les més altes arriben a uns 30 metres i el vent i la pluja les ha anat erosionant progresivament i n’ha ocasionat aquestes extravagants formes, tal i com podeu veure.

Tot el conjunt de pics grisos es presenta com un curiós jardí rocós, amb diferents camins, passarel.les i fins i tot un llac.

Aquest va ser el nostre primer viatge amb tren. L'anada perfecte: dues hores de viatge, inclús parlant amb la gent del tren en xinés (el nostre "xino xapussero"). En un moment vam ser el centre d'atenció. Quan ens vam fixar ens havien envoltat. Tots els xinos estàven drets mirant-nos. Tothom volia saber què feiem, d'on erem, on anàvem. En total, vam ser la distracció del tren.

I en arribar a l'estació...

Semblava una estació fantasma, no hi havia ningú per enlloc. Només quatre pobres arreplegats (però molt bona gent), que tenien carros amb cavalls i ens volien fer de taxis. Al final, no vam poder triar. Quan vam reaccionar mireu on estàvem:

Doncs ja teniem el ferrari d'en Shumi (falta l'adhesiu de Marlboro, però el color és igual, no?). La velocitat punta era la mateixa. Vam fer 6 kms amb 50 minuts: Scratch!!. Aquest ens va portar al bosc de pedra (inclús ens va colar).

Uff, quin parell de tios més guapos. No de debó, no és que la Mireia no sigui guapa, però és la que tira millor les fotos.

SHILIN, SEGÓN DIA:

A les 8 del matí, ja teniem en Pere (li direm així perquè no sabem el seu nom) despertant al personal. Era el conductor d'ahir. Ja haviem quedat perquè ens portés a una cova (però no tant d'hora...).

La cova està a uns quants quilòmetres de la ciutat de Shilin. Sort que anàvem amb el Ferrari. Va ser un tancar i obrir d'ulls (una hora). Per sort, en arribar hi havia un petit restaurant on vam poder esmorzar. Ens va costar comunicar-nos, perquè al ser un poble petit i allunyat de la ciutat, ja tenen un dialecte diferent. La cova està molt bé, gran i semblant a les de Collbató (Montserrat), però... hi havia una decoració molt cutre: per il.luminar la cova hi ha llums de nadal. No tenim més paraules!

Per fi la foto més esperada (els tres...):

Després de visitar la cova, vam poder veure la vida del camp. Aquí la gent no té màquines, tot ho fan a mà. Hi ha molta gent treballant, i a diferència amb Europa, aquí tot són feixes petites. L'eina més usada és l'aixada. Els més afortunats tenen un cavall vell o un bou. Aquí teniu la representació més clara d'un pagès ric.

I després de veure una altre visió de la Xina, vam deixar aquests paisatges per agafar un tren que pel preu de 80 cèntims d'euro, ens va portar a Kunming amb un temps de 3,5 hores. Però aquesta posta de sol va valer la pena.

L' IDIOME XINÈS

La Normal University és la universitat on estic aprenent el xinès mandarí, que és un dels 82 dialèctes que hi ha a la Xina.

Realment, és un idiome ben diferent a la nostra llengua, a part dels caràcters és molt important la pronunciació ja que hi ha 5 tons diferents.
He conegut la Liu, que és una noia que dóna classes de xinès a estrangers i em va proposar de fer un intercanvi, jo li ensenyo espanyol i ella m’ensenya mandarí.
Iniciarem les classes la pròxima setmana tres dies a la setmana a la tarda. A veure com va la meva nova experiència de professora d’espanyol i amb el meu bon accent...,eh?

ESTUDIS A L'HOSPITAL

És una mica tard, però aquí us presentem les nostres primeres experiències del primer mes a l'hospital.
En primer lloc, per fer-vos una idea, us mostrem l'hospital.

És l'hospital més gran de Kunming. Aquest és un dels quatre edificis que formen l'hopital. És el més petit i el que hi fem les pràctiques. S'hi practica medicina occidental i medicina xinesa a la vegada.

Estem practicant la medicina xinesa a la quarta planta juntament amb uns deu doctors. Les especialitats que imparteixen són Acupuntura, Tuina i Farmacopea. Cada dia visitem una mitja de 25 pacients.

La nostra opinió de les pràctiques és molt positiva, perquè estem aprenent molt.

EL TEMPLE D'OR

Aquesta va ser la nostra primera sortida, un temple situat a les afores de Kunming amb 750 anys d'antiguitat. Un paratge maravellós i molt interessant on s'hi destaca una arquitectura tradicional, detallista i molt ben conservada. Entre les diferents construccions hi predominen uns jardins magnífics. Realment, sabien trobar l'armonia i el benestar en aquests indrets.

Hi vam anar amb una colla de Tailandesos que ens van enganyar com a xinos amb el menjar. Ens van convidar a menjar un plat típic Tai (arròs enganxat, fulles d'enciam sense amanir i carn amb chili picant que era horrible).

KUNMING

AQUEST ÉS L'INICI DE LES AVENTURES I DESAVENTURES DE TRES
INDIVIDUS DE LA PLANA, DES DE TERRES MOLT LLUNYANES.

Situació: Kunming (Yunnan), Sud-Oest de la Xina.

Extensió: molt gran.

Població: 6.000.000 d'habitants només a Kunming.

Temperatura: 16-27ºC "Primavera eterna".

Arribada: 7 de setembre.

Primera estada: 10 dies a la residència del Kunming Medical College.

Segona estada: piset al centre de la ciutat.

Primera impressió: molt barat, tràfic caòtic, molta població.

Sorpresa: gent molt oberta i humil.

* Dia 5 setembre - Taradell - Agafant forces pel viatge...