XINÈS POBRE, XINÈS RIC
A la Xina hi ha un 47% de pobres (700 milions de persones viuen amb menys d'1,5 euros diaris), gairebé el mateix percentatge que el 1949. Moltes families viuen amb condicions precàries, petits habitatges d’uns 10 metres quadrats i estan formats per un únic espai on hi ha una llitera per dormir-hi els pares i el fill, un llençol cobreix un dels costats de la llitera perquè no entri la claror i poguin descansar més bé, de bany no n’hi ha i han d’utilitzar el comunitari i la cuina tampoc existeix i fan servir un foc com els que nosaltres utilitzem per anar de càmping.
Tota aquesta gent no tenen cotxe, normalment tenen una bicicleta vella o els que han pogut guanyar una miqueta més s’han comprat una moto scooter de bateria. L’altre gran problema de la Xina és el tema de l’assegurança mèdica que actualment només el 25% de la població urbana i el 10% de la rural en té. Això fa que hi hagi moltíssima gent que no té diners per comprar medicines i el govern tampoc els hi dóna cap tipus d’ajuda, pel que jo tinc entès, al ser un país comunista l’assistència mèdica, és o hauria de ser gratuïta però aquí no és dóna el cas. Pel carrer hem vist moltes imatges de gent necessitada que demana diners per curar malalties que tenen cura però que la misèria els va consumint lentament, podria donar exemples però se m’encongeix el cor només de recordar-ho.
L’atre cara de la Xina és el gran nombre de gent rica que hi ha, aquests viuen amb pisos de 100 metres quadrats per només tres membres, el vehicle és un BMW, MERCEDES, AUDI o fins i tot un PORCHE, tenen una bona feina i una vida més feliç.
El desenvolupament de Xina amb els horrorosos gratacels que creixen com a bolets, els Jocs Olímpics de Pequín, la Expo de Xangai i el creixement cap a primera potència mundial són les imatges més comunes que es veuen de cara occident i que també són reals.
La meva pregunta és: deixaràn algun dia les reformes polítiques de ser un fracàs? I per la població, Mao deixarà algun dia de ser el líder? Perquè per la gran majoria de xinesos, Mao encara continua tenint un gran paper a la política nacional i és gairebé un ésser diví.