ELS NOSTRES MESTRES DE MEDICINA XINESA 中药老师

Després de 7 mesos d'estudiar a Kunming, encara no hem explicat el nostre trajecte dins el camp de la medicina xinesa.

Quan vam començar els nostres estudis treballavem en 3 departaments (acupuntura, tuina i farmacologia xinesa). Després de treballar amb una sèrie de doctors i veient que el nivell d'acupuntura i tuina que tenim es correcte, vam decidir especializar-nos en la farmacologia xinesa.

La farmacologia xinesa consisteix en receptar una prescripció de plantes, fer un diagnòstic analític molt complex on s'examina la naturalesa de la malaltia, es considera les característiques de cada planta, es combinen i es calcula la quantitat adient de cada ingredient. Per això, el punt de partida són els centenars de prescripcions clàssiques que abasten bona part de la patologia usual i es modifiquen a les particularitats de cada pacient.

Després de seguir i treballar amb doctors d'aquest camp, ens han brindat la oportunitat de poder treballar amb dos dels grans doctors de medicina xinesa.

LUO SHAN SHAN (罗珊珊):

La doctora Luo, és amb qui passem més hores al dia. És la directora del departament de medicina tradicional xinesa del "first affiliated Hospital of Kunming medical college". És una doctora de molt bona reputació als EE.UU on cada any va tres vegades a donar seminaris a les universitats de Hawai, Miami, California i Washington. Li tenim un gran apreci perquè a part que ens ensenya el seu treball, ens dóna tots els mitjans per tenir un gran coneixement sobre la farmacologia.

Foto: Un dia amb la doctora Luo a l'hospital. En aquest cas, la Mireia era la pacient.

ZHAN WEN TAO (詹文涛):

El doctor Zhan, és el marit de la doctora Luo. És un doctor molt famós a tota la Xina. També passa consulta als EE.UU i Hong kong. Com a curiositat, sabem que grans personalitats (entre d'elles el president de la Xina Hu Jin Tao) s'han tractat amb ell. Està considerat com un dels 500 grans mestres de la Xina. Ell igual que la doctora Luo ens dóna molt coneixement i material per l'estudi.

Foto: Sopant (d'esquerra a dreta )amb el Doctor Zhan Wen Tao,

la Doctora Luo i la Doctora Tui Bu Tui.

Després d'aquest sopar, va ser on ens van oferir l'oportunitat de poder treballar a la seva clínica privada. I d'aquesta clínica n'estem molt contents perquè a part de veure el diagnòstic també tenim un accés directe a la farmàcia per estudiar les plantes.

Fotos: Un dia d'estudi a la clínica del Doctor Zhan i Doctora Luo.

EL MILLOR I EL PITJOR DE VIURE A XINA

MILLOR:

Hi ha una sèrie de luxes que estem segurs que molts de vosaltres estareu desitjant per tenir-los, aquí us deixem amb unes quantes proves del millor de Xina.

luxe 1: la màquina de rentar roba (i el seu procés).



luxe 2: el tèrmol d'aigua calenta (el subministrament d'aigua calenta és a base d'un sistema d'energia solar, per tant, si no fa sol no hi ha aigua calenta però tenim la gran sort que el sistema rudimentari d'olla d'escalfament no falla mai).



luxe 3: la torradora del pa.

luxe 4: ambientador amb aromes silvestres (el pis veí, del mateix replà, acaben de fer obres i s'han pres la llibertat de dissenyar-se la casa segons les seves necessitats i què volem dir? doncs mireu a la imatge a on és l'estractor de la cuina i just al davant, a la dreta, hi ha la porta d'entrada de casa nostra, us podeu imaginar a on va a parar tot el fum dels cuinats que fan?).

luxe 5: l'obridor de vi (com ja sabeu molts de vosaltres, la qualitat del producte xinès a vegades no compleix totes tots els requisists que un voldria, mireu el nostre primer obridor de vi al dia d'estrenar-lo).

****************************************************************************************************************

I EL PITJOR:

Doncs aquí van uns quants exemples.

exemple 1: amb 3 euros que us podeu comprar? un paquet de tabac, una mitjana fresca a la terrasseta d'un bar o un tall de pizza per a l'hora de berenar. A la Xina, el que acostumem fer amb 3 euros (o 1 euro per persona) és menjar-nos un bon cranc de 500 gr. Es pot comprar qualsevol tipus de marisc fresc als mercats o cuinat als xiringuitos del carrer, el que té més èxit és el cranc, les gambes i les ostres a la brasa.

CRANC?

A qualsevol hora del dia.
Després de sortir de festa.
A casa amb un vinet.

exemple 2: les còpies (pantalons levi´s a 10 euros, bambes nike a 8 euros, forro polar north face a 18 euros, custo barcelona, miss sixty, adiddas, santa cruz, independent i moltes més...).

exemple 3: les pel.lícules d'estrena (les podem veure abans que s'estrenin als cinemes europeus, a casa i per 60 cèntims cada unitat).

exemple 4: i la primavera eterna.

foto: a la dreta en Carles (Taradell), al mig l'Àlex (Barcelona), a

l'esquerra en Sali (Vic) i tirant la foto la Mireia (Gurb).

SHANGRI-LA, EL PARADÍS PERDUT

"Shangri-la, amb anglès significa un lloc pròsper on hi regna la pau i la felicitat. El 1933, el novel.lista britànic James Hilton va publicar una novel.la, ¨Horitzons perduts¨, en la qual s´hi explica quan un diplomàtic britànic, juntament amb tres amics nord-americans volen des de l’India fins la regió de l’Himalaya, Tibet. Degut a la falta de combustible, es veuen obligats a aterrar a un lloc rodejat de muntanyes nevades. Ningú d’ells sabien a on es trobaven i arriben a una situació precària ja que esgoten totes les provisions que tenien pel seu viatge.
Quan ja es troben en un moment de desasperació, troben uns tibetans que estaven recollint herbes medicinals a la muntanya. Van ser rescatats per ells i allotjats a les seves cases. Quan obren els ulls, davant d’ells s’hi obra un lloc fascinant i hermós que podria ben ser la imatge del paradís. Els munts nevats rodegen una terra fèrtil i bella i hi ha una gent noble i humil sota un sol brillant i un cel impecable. Amb l’ajuda d’aquests tibetans, arriben al seu destí, però quan volen tornar una altre vegada a aquesta terra ja no la poden localitzar. L’únic que recorden són les paraules dels tibetans que dein per referir-se del lloc, ¨Shangri-la¨, el nom del qual se´n parla al llarg de la novel.la".

És d’imaginar el nivell de sensació que va causar a tot el món la revelació d’aquesta novel.la de Hilton. Més tard, es va rodar una pel-lícula basada amb aquests fets.
Segurament, molts de vosaltres coneixeu o haureu llegit la història de Hilton, doncs aquest lloc tant especial que ens explica a ¨Horitzons perduts¨ està al nord de la província on estem vivint.
Durant mig segle, la gent es preguntava ¨A on està Shangri-la? ¨. Doncs numerosos d’exploradors i especialistes la buscaven a l’India, Nepal i a les zones habitades per tibetans a Xina. Fins el 1997, després de repetides argumentacions d’especialistes xinesos i estrangers, el gobern de la província de Yunnan, va declarar solemnament que Shangri-la es troba al territori autònom de la Nacionalitat tibetana de Deqin al nord-est de la província de Yunnan, als límits de la Regió Autònoma del Tibet i Zhongdian és el nom conegut fins ara que fa pocs anys ha passat a dir-se Shangri-là.

El viatge:
Primer de tot, us volem explicar que aquest és un dels viatges que vam fer amb els nostres pares, veniem de Lijiang i vam arribar a Shangri-la amb els cotxes que haviem llogat, les quatre hores de camí es van fer relativament curtes ja que al acostarse a la regió tibetana els paisatges, l’arquitectura i la gent són totalment diferents de la cultura xinesa.
Shangri-la és l`últim territori xinès abans d’entrar al Tibet on el 95% de la població és tibetana i hi viuen uns 40.000 habitants.
Com ja hem dit és un paradís muntanyós situat al sud-oest de Xina i al nord-oest de la província de Yunnan i és on comença la serralada del Tibet. La seva altitud mitjana oscil.la entre els 3.500 metres i per tant, cal extremar les precaucions pel mal d’altura.

Els habitatges familiars no marquen cap diferència per les persones més adinerades i les que menys, són construccions rectangulars amb les parets de tàpia tal i com es construïen al passat a Catalunya, la façana amb un gran portxo i la part interna hi predomina amb gran part la fusta i fins i tot les cobertes estan formades per uns llistonats de fusta.
Són cases d’aparença totalment rural i molt ben integrades a la zona, cal dir que l’arquitectura tradicional xina és molt bonica però aquestes construccions despreninen un caràcter molt especial.

Al capvespre vam anar a un restaurant amb el menú típic de la zona i molt semblant a la cultura tibetana, a diferència de tot Xina les verdures i hortalisses eren molt escasses ja que per l’altura i el fred se´n fa difícil el cultiu.

La font d’alimentació principal és el Yak, un tipus de vedella procedent del Tibet amb molt de pèl i de color negre. En mengen la carn que la fan bullida amb espècies o a la brasa i n’extreuen la llet que l’utilitzen per fer-ne mantega i el te típic de Yak que té una textura cremosa molt especial i un gust molt peculiar (personalment no gaire bo). El menú va ser fantàstic, Yak a la brasa i menjant amb els dits a l’estil típic de la població. Durant el sopar ens van fer unes actuacions amb danses populars.

Per una de les coses que a la Xina, a Shangri-la se li diu el Tibet xinès és perquè hi ha una rèplica més petita del monestir de Potala (Lhasa, capital del Tibet) i que és molt impresionant de veure. És coneix pel nom de Ganden Sumtseling Gompa (Songzhanlin Si amb xinès) i està a uns 5 km del centre de la ciutat, va ser fundat fa 300 anys pel cinquè Dalai Lama i actualment hi viuen uns 600 mojos budistes.

Com explica Hilton a la seva novel.la, ¨Shangri-la és el paradís amb l’harmonia perfecte de la naturalesa i l’univers¨, el món ideal per l’escriptor.
I segurament que encara hi ha molts més paraïsos al nostre voltant però el que si que estem segurs és que Shangri-la no es pot comparar amb el que hem vist fins ara.