LIJIANG
La ciutat de Lijiang, situada al nord de Dali limitant amb el Tibet, es troba en el mig d'una vall situada a uns 2.500 metres d'altitud i és un altre lloc excelent per passar-hi alguns dies.
Al 1996, un terratrèmol que va superar els 7 graus a l'escala de Richter, va deixar més de 300 morts i més de 16.000 ferits. Gran part de la ciutat nova va ser arrassada, en canvi, l'arquitectura tradicional Naxi va resistir força bé. El govern xinès va invertir molts milions per reconstruir la major part del districte de Lijian seguint l'estil arquitectònic tradicional.
L'any 1999, Lijiang va passar a formar part de la llista del patrimoni de l'humanitat.
Lijiang està dividida amb dues zones molt diferents: la ciutat antiga a l'est i la ciutat nova a l'oest. La ciutat antiga està caracteritzada per un laberint de carrers empedrats, construccions de fusta antigues, canals i un gran ambient de mercat.
Lijiang ha estat el territori dels 286.000 membres de la minoria Naxi. Aquesta comunitat descendeix de les tribus Qiang, ètnicament tibetans. Vivien fins fa poc en families matrilinials (totes les generacions familiars conviuen a la mateixa casa). Encara que els governants siguessin sempre homes, qui realment mana són les dones. Elles són les que mantenen el control sobre els homes, es lleven més d'hora per anar a treballar al camp i cuinen, en canvi, els homes es queden a cuidar la casa i els fills.
Els matrimonis Naxi són concertats pels pares i a vegades quan el fill o la filla estàn enamorats d'un altre es suïciden per conservar l'amor etern.
L'ètnia Naxi, és la única minoria que el govern xinès els permet tenir dos fills.
La vestimenta de les dones està formada per unes bruses de color blau i pantalons coberts per un davantal blau o negre. La capa tradicional amb forma de T no solament evita les esgarrinxades de les cistelles que porten a l'esquena, sinó que a més a més, simbolitza el cel. El dia i la nit estan representats pel clar i el fosc de la capa. Hi ha set cercles brodats que emulen les estrelles i dos cercles més grans, un per a cada espatlla, que representen els ulls de la granota que fins el segle XV era un Déu molt important pels Naxi.
Aquest poble, va crear una llengua escrita fa més de mil anys, fa servir un extraordinari sistema pictogràfic i actualment, és la única llengua geroglífica que està encara amb ús.
Vam fer una part de la Ruta de la Seda amb uns cavalls característics de la zona per aguantar el pes i l'alçada. Vam fer un camí pel bosc i vam arribar fins el naixement del riu Naxi. Aquí, hi ha un petit llac on s'explica la història d'una dona que va anar a rentar-se abans del seu casament i va obtenir la bellesa eterna. A causa d'aquest fet, cada vegada que hi ha un matrimoni, el nuvi abans de casar-se, ha de portar una galleda de coure a la núvia amb l'aigua del llac i tirar una moneda al riu.
Nosaltres també ens vam rentar la cara i fins i tot vam beure aigua, que era boníssima i realment el miracle funciona. Ja ens veureu quan tornem...
